ELS TRES PRIMERS BOLUS DE L’ANY!!!!!

Hola macuuuussss, aquí la iaia atabalAda! I en aquest començament d’any el nom m’escau i molt! He anat una mica atabalada i no us he explicat els tres primers bolus de l’any! Però com ja sabeu “nunca es tarde si la dicha es buena” i “más vale tarde que nunca”, oi? Doncs avui i com a cosa extraordinària farem un trio! (malpensats…)

CARNESTOLTES A SANT FELIU DE CODINES o TOQUEM A CASA!

Que us puc explicar de carnestoltes que no sapigueu. Disbauxa, riures, gent disfrassada, gent fent el ridícul… Aquest any costava de concentrar-se a tocar. Tenint en Xavi disfressat de vaca costava estar per feina… però ho van aconseguir i van fer un molt bon paper. Aquest any teníem de tot, plàtan xungo, dimoni i dimonieta sexy, hippies, el zorro, lleons, minnies, mimos, pandas… de tot tu, per remenar i per vendre! La rua com cada any. Font dels Àlbers cap a la plaça, passant per la Quintana. Una cançoneta a la plaça, que sempre agrada tocar a la plaça del teu poble, oi? I baixada cap al Cívic. La nostra tradicional tocada per les escales del Cívic per deixar a tothom ben sord, una cançoneta a la sala del teatre i a berenar!

Carnestoltes StFeliu (1)

Carnestoltes Infantil – Sant Feliu de Codines

 

CARNESTOLTES A SANT QUIRZE DE SAFAJA o NO TOQUEM A CASA PERO QUASI!

I a l’endemà de tocar al carnestoltes de Sant Feliu van anar cap a la rúa de Sant Quirze. Que es veu que els devem agradar molt perquè no és el primer any que ens hi criden… I nosaltres agraïts és clar!! En aquest bolu confessu que no vaig anar. L’endemà de tanta disbauxa i a la meva edat havia de descansar, així que us passo una fotogaleria perque us feu una idea visual del dia… va bé? Alla vamos:

 

 

ASCENS A SANT SADURNÍ o TORNEM A TOCAR A CASA!

I un altre bolu d’aquells que ens agrada repetir. Que ens agrada perquè som massoquistes. No sabeu quin fred fa a les 8 del matí a la muntanya. I com els queden els braços després de tocar quatre hores. Pero són gent entregada i pel seu poble el que calgui, oi?
Doncs això, que vam quedar molt d’hora, molt d’hora, molt d’hora… que feien tots una carona… que si unes havien dormit poc perque havien sortit de marcheta, altres que havien dormit poc perque havien anat al cine a veure el “marrano” del Grey, altres que feien carona perquè si… de tot tu… però puntuals com un clau, carregavem els cotxes i muntanya amunt a rebre els primers corredors a ritme de batucada. S’agraeix quan els corredors et dediquen un somriure, uns aplaudiments d’agraïment, un ball improvisat… molt macos tots, val la pena passar quatres hores animant-los, de debò …
A mig matí corrents cap a la Quintana per començar a rebre els primers corredors. Aquests cop els vam fer passadís i tot! Que més es pot demanar?

 

 

 

Fins aquí els tres primers bolus de l’any. La semana vinent us explicaré com ens va anar la cursa de Barcelona d’aquest diumenge, que de ben segur que ho esteu desitjant… (a optimista no em guanya ningú).
Fins aviat macuuuuuuussss…

Anuncis